Un 2 de juny de 2009 vaig fer Inici en aquests mons, amb el simple però difícil objectiu d'aprendre.

Compartir sense esperar res a canvi, em va donar l'oportunitat de conèixer persones amb les que potser mai hagués compartit unes paraules, gent que m'ha ajudat molt, gent amb qui he après molt, gent amb qui he compartit, i gent a la que d'una manera o altra he intentat ajudar.

Quan no esperes res per les hores invertides en el bloc, però reps l'afecte dels qui et segueixen, t’omples de coratge i fas un pas més, però avui i després de tot l'après, compartit i viscut he pres la decisió de deixar pas, i dir un "fins després".

Vull agrair de manera especial i de tot cor la gran paciència d'algú a qui estimo amb bogeria, que m'ha animat en tot moment que m'ha patit i ajudat, m'ha aportat criteri i encert i sense la qual no seria qui sóc. Un petó de sol naixent.

Dono un nou pas en la meva vida però amb un gran somriure i un record de tot el viscut, compartit amb aquest bloc i amb cada un de vosaltres. Mai serà perdut.

Avui puc dir "HE ESTAT BLOGGER".